Escrit al segle IV aC, la Poètica d'Aristòtil és considerat el text fundacional dels estudis literaris i la seva vigència encara avui és incontestable. La intenció del filòsof va ser analitzar i descriure, amb voluntat exhaustiva, les diverses formes d'expressió artístiques, específicament les literàries. I en aquest sentit cal entendre «poètica» com «l'art de compondre o escriure».
Aristòtil va articular aquí per primera vegada múltiples conceptes i termes literaris que fa segles que utilitzem: la trama o argument d'una obra, la imitació del real i la versemblança, la unitat d'acció, la identificació i la catarsi de l'espectador, les parts d'una obra dramàtica, els gèneres literaris, etc.
Posem a l'abast dels lectors una esplèndida traducció, precisa i acurada, precedida d'una introducció del catedràtic Emilio Suárez de la Torre.
«La Poètica d'Aristòtil (...) té un esperit avançat i un valor inextingible que en fa un instrument d'anàlisi sempre útil. Suggereixo un experiment que semblarà una heretgia: que analitzi el lector la novel·la moderna amb els ulls d'Aristòtil. El resultat és sorprenent.» (de la Introducció)