Hi ha la nit que mastega cadascun dels desigs
que ens acacen des de l'origen dels temps.
Hi ha el gos de dostoievski llepant-me la cara,
no d'alegria sinó amb la intuïció i l'espera
que demà seré un cadàver que alimentarà els cucs del paradís.
Hi ha la tristesa vestida de tendra carícia.
Hi ha el no-res que em penetra.
