El jaciment de Sant Jaume d'Alcanar, interpretat com una gran residència fortificada, representa una referència inexcusable en el marc dels estudis sobre la primera edat del ferro (650-550 ane, aprox.) a la península Ibèrica. El seu excel·lent grau de conservació, amb murs de pedra de dos metres d'alçària i una seqüència estratigràfica intacta, ha permès obtenir informacions amb un nivell de precisió gens habitual. D'altra banda, el conjunt de vasos ceràmics que ha proporcionat conforma indubtablement la millor col·lecció del període a l'àrea de l'actual Catalunya, tant pel que fa a la quantitat com al grau d'integritat i a la diversitat tipològica i de produccions. Si més no dues fites avalen la importància del jaciment des del punt de vista històric: el paper clau que Sant Jaume va tenir en les intenses relacions mantingudes amb els comerciants fenicis i la funció que desenvolupà com a centre d'un dels primers territoris polítics polinuclears documentats al nord-est peninsular.
