FRANCO SÁNCHEZ, FRANCISCO / GISBERT SANTONJA, JOSEP
Poc després de lany 1000, trobem com a senyor de Dénia un antic servidor palatí i alt funcionari de la família de Ibn Abi Amir Al-Man?ur, Almansur, que havia sigut capturat de xiquet com a esclau i va rebre la millor formació en aquesta cort califal cordovesa. Abu l-Gai Mugahid al-Amiri uns anys més tard va servir al poder cordovés com a governador i almirall de la flota omeia en aquesta estratègica ciutat portuària.
Després de participar a Còrdova juntament amb altres alts funcionaris eslaus, en el colp destat que cercava fer califa a al-Mahdi, en 1010, i després de fracassar, sumits en plena guerra civil o fitna (que, de fet, portarà en 1031 a la dissolució del Califat omeia doccident), Muyahid va a Tortosa, després a València, i en 1012 finalment torna a Dénia, per a proclamar-se sobirà dun regne autònom, assumint el títol de al-Muwaffaq bi-llah el beneït per Déu. A Dénia, gràcies a la flota califal, es consolida com el senyor del mar doccident, imposant el seu poder sobre el Mediterrani per mitjà del cors, però també del comerç amb lorient musulmà.
Daquesta manera, des del 1010 en què es declara independent Mugahid al-Amiri, nomenarà com a califa seu Abd Allah al-Muai?i en 1013 (segons Ibn al-A?ir va ser proclamat a finals de 1014), i uns cinc mesos després annexionarà les illes Balears al seu estat marítim. A lestiu de lany 1015 intenta la invasió de Sardenya, el colp mestre que havria suposat la creació dun estat veritablement marítim i independent del veïnatge de qualsevol altre govern musulmà andalusí. No li ix bé, i retorna a la seua seu dianense. Això va precedir un període desplendor que no tindrà paral·lel en la Mediterrània occidental.
En aquest estat independent andalusí, Mugahid va tenir una cort freqüentada per literats i experts en ciències de la religió, però també dastrònoms i metges. Juntament amb ells, pilots de navegació o experts artesans i comerciants arribats a Dénia des del Mediterrani cristià o musulmà. Entre tots, en aquest ambient portuari elevaran a mítica la figura de Mugahid (ja que segles després de la seua mort, amb el nom de Mugetto, o Musetto, el seu nom ha seguit provocant temor al llarg de la costa occidental italiana).
A Mugahid com a senyor del Mediterrani li va dedicar el poeta Ibn Darrag (958-1030) una casida de lloança, en la qual el presenta com a almirall duna poderosa flota:
Naus que són com a esferes celestes i on els arquers
són estels, armades de gala
Travesses amb elles els abismes del mar,
I les seues ones es fatiguen pel pes aclaparador
de la seua mort, en 1045 hereta el tron el seu fill Ali Ibn Mugahid, que va adoptar el títol de Iqbal al-Dawla Prosperitat de lestat. Continuarà amb la política del seu pare de riquesa comercial i dabsència de guerres amb la resta de reis de taifes dal Andalus. Això mateix li implicarà que, en 1076, siga obligat militarment pel seu cunyat A?mad I Ibn Hud al-Muqtadir de Saragossa a cedir-li Dénia a canvi duna petita senyoria a Saragossa. Sota el govern daquest últim encara continuarà amb la puixança comercial general dèpoques passades, fins al 1092, en què Dénia és conquerida pels almoràvits.
almoràvits instauraren un nou estat, tan rigorista com àrid culturalment. Dénia des de llavors seguirà sent un port privilegiat, però la seua cort cultural desapareixerà i el ressò de la esplendor passada solament el coneixerem perquè molts historiadors i literats van deixar-ne puntual notícia.
